ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- EMPAT TÈCNIC I EMBOLICA QUE FA FORT. BON ANY 2016.

 Artcles del Víctor

27.12.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- EMPAT TÈCNIC I EMBOLICA QUE FA FORT. BON ANY 2016.

En plenes festes de Nadal, i de debò que em pensava que enguany (2015), i després del conte de Nadal,- que espero ús hagi agradat-, no haguera de fer cap més capítol d'aquesta sèrie d'ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). Però les circumstàncies ha fet que l'he començat ha escriure'l després del Concert de Sant Esteve que ha ofert l'Orfeó Català des del “seu” Palau de la Mùsica - amb permís d'en Millet-. Per cert un gran concert en el qual s'acomiadava el seu director Josep Vila, que ho ha estat durant 18 anys, i que després del “Cant de la senyera”, s’han tornat a veure moltes estelades i crits d’independència des del públic, encara que no tantes com els darrers anys. Continuo seguit del partit de la Selecció Catalana contra la Selecció Basca que guanyat 0 a 1 al Camp Nou en un partit que ha tingut l'assistència de 51.224 espectadors.

Una CUP més dividida que mai.

Si avui és un dia clau per desencallar el Procés, que ja esta bé de tantes assemblees, del que SÍ-NO, que SÍ-TAMBÉ, o vès a saber que. Dic això perquè: “Aquesta vigília de Nadal passada, com faig molts dies al matí, quan estic a Sitges, estava fen el cafè en llet amb les pastilles i l'ordinador, un costum que faig sovint al Bar L'Aixeta de Sitges principalment o altres llocs, i així surto de casa. Doncs com que sembla que hi tingui el despatx, sempre trobo algú per fer petar la xerrada i mantenir els contactes, va entrar una amiga, ja granada, que és de la CUP, i després de parlar del bé i del mal , arribarem al moll de l'os, de com acabaria el tema Junts pel Sí-Cup , i que votarien en la famosa assemblea de diumenge 27D- tot són 27...- ,ella era optimista i fins i tot fèrem una juguesca d'un dinar , que pagava el qui perdia , ella dient que votarien SÍ i jo deia que sortiria un NO, i encara ho penso i així va acabar la cosa. Tot seguit entraren tres o quatre membres de la CUP sitgetana, entre ells un amic d'aquesta organització molt més jove que nosaltres, darrere d'ells van entrar sis o set nois i noies d'aquest grup polític, i que en coneixia a uns més que els altres, i que s'assegueren al voltant d' una taula mitjana si estaren més d'una hora llarga que parlaren i debateren-discutiren acaloradament dintre d'un ordre, això si,entre patates braves, olives i cerveses, ja em vaig imaginar si les disputes ideològiques d'aquella colla anaven així ,com anirien les del diumenge a Sabadell amb un aforament de 3577 participants. Després off de record em comentaren que veien que la cosa anava molt justa, i que mai havien vist una CUP local tan dividida, per altra banda em digueren que el que preocupava més en general era com quedaria la CUP, i els seus diferents moviments després de les votacions i les disputes ideològiques de l'Assemblea del 27D a Sabadell,i així quedarem que ens veurìem un altre dia per discutir la jugada.”

Ho deixo, aquí, amb la incògnita que passarà demà a Sabadell amb la famosa assemblea de la CUP, un fet que fa trontollar Catalunya o com a minin l'independentisme.

'ambient i resultats de l'Assemblea de la CUP a Sabadell.

 I arriba el diumenge dia 27D, que ens pensaven que definitivament seria caixa ho faixa, per desencallar aquest procés Cap a la Independència que sembla que formi part de l'Star Wars , i estigui tocat pel mal averany del costat osbcur de la força, i els que pel 27S, l'original, dèiem que aquesta vegada ho teníem bé, doncs teníem per votar dues forces independentistes que després sumarien i no hi hauria cap problema , doncs com veieu no ha estat així i a més han passat tres dies 27 i el més calent és a l'aigüera i si no guaiteu: 

L'embolica que fa fort.

Amb la primera votació, s'aconsegueix una lleugera majoria dels contraris a pactar un govern amb Junts pel Sí, doncs l'opció que opta per no investir Mas és la que més vots ha sumat, 1.418.

 Amb la segona votació, s'imposen els del no a un govern amb Junts pel Sí i cal una tercera i definitiva votació, els del no investir Mas obtenen 1.512 vots, 30 més que l'opció d'arribar a un acord , i en la segona votació la militància i els simpatitzants inscrits de la CUP van decidir que el primer i el segon escenari són els que es votaran en una tercera i definitiva ronda. La segona opció, la del no a Mas, ha guanyat amb 1.512 vots i s’ha quedat a ben poc d’assolir la majoria (49,70%). De fet, en cas d’haver assolit dotze vots més, hauria aconseguit el 50% i hauria guanyat. El primer escenari, el qual fa referència a un sí a la investidura de Mas, ha obtingut 1.482 suports (48,71%). El tercer escenari que s’hi votava, en canvi, ha sumat 28 vots (0,92%) i ha quedat eliminat. Hi ha hagut 6 vots nuls i 14 de blancs, o sigui que tot plegat esta més just que un pany de cop. 

I llavors es fa una definitiva, es pensaven, tercera votació, i per acabar-ho d'arreglar en aquesta tercera votació ès produeix un empat tècnic (a 1.515 vots) que no resol la investidura, o sigui un altre element a aquesta novel.la de misteri per resoldre aquest empat a 1.515 vots. Una assemblea nacional de la CUP que no podia portar més intriga i que pel seu resultat tan rocambolesc serà recordada eternament. I ara què, de nou?. Doncs, ara la pilota és a la teulada de la CUP, que s'espavilin!, no ús sembla?, que ja esta bé de tant tocar el voraviu. El gabinet de premsa de la CUP, ha explicat que s’ha convocat el Consell Polític i el Grup Parlamentari pel dia 2 de gener del 2016 per decidir sobre el resultat de l'Empat tècnic (a 1.515 vots) en la tercera votació de l’Assemblea de la CUP, perquè si és tenen de fer noves eleccions, serem una riota que la del Netol quedarà petita. I de fet no res estrany que amb aquest desori els independentistes (Junts pel Sí- CUP- ERC, i etc.) en les passades Eleccions Espanyoles del 20D s'hagin perdut al voltant de 800.000 vots

 I amb aquesta incertesa de pel.licula de por, (un empat tècnic a 1.515 vots, que no m'ho puc creure) , n'anirem parlant, tot anant cap a la independència..., i ús torno a desitjar un BON ANY 2016.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(50). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- TOT I AIXÍ ÚS DESITJO BON NADAL I MILLOR 2016

Articles del Víctor

09 -14.12.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(50). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- TOT I AIXÍ ÚS DESITJO BON NADAL I MILLOR 2016

“Santa Llucià la Bisbal, tretze dies per Nadal, posarem el porc amb sal, la gallina a la pastera, el pollí al cap del pi...”. En definitiva que Santa Llucià ens conservi la vista, ja que estem en plena campanya Electoral del 20D, i sembla que a l'Espanya Tropical l'efecte lampedusiá, aquell que diu: “Canviar-ho tot per què no canvii re...”, serà el que primarà doncs el que sembla és que el PP, entre els sus vots i els del C's -amunt i avall - segons l'amanida d'enquestes que s'ha publicat darrerament la cosa no canviaria re o gairebé, ans al contrari que segurament amb el pacte amb Ciutadans encara es decantaria més, si això potser , cap a l'extrema dreta franquista-unionista, i els socialistes més Podem, xino-xano 

De fet aquest dia de “Santa Llucià la Bisbal, tretze dies per Nadal,...”, ha passat moltes altres com que França ha aturat el Front Nacional de Marine Le Pen i no hi han aconseguit cap victòria en les eleccions regionals, on de les set noves regions són per la dreta de Sarkozy, cinc pels socialistes i una per als nacionalistes corsos. L'esquerra de moment s'ha salvat, ja que, també, es manté a la nova macro regió Migdia-Pirineus-Llenguadoc-Rosselló,que inclou la Catalunya Nord. Des del punt de vista independentista cal destacar la històrica victòria del sobiranisme cors, on la llista Pè a Corsica ( Per Còrsega) ha guanyat totalment les eleccions i governarà l’illa els anys vinents, resultat que a les principals ciutats s'ha rebut amb un esclat d’alegria, omplint carrers i places amb les banderes del cap de moro. A Bastia i Aiacciu la multitud ha cantat l’himne cors en manifestacions espontànies, davant les prefectures. 

Aquí, o en aquest cas, allà, a cals veïns, com no podia ser de altra manera també hi ha hagut alguna de les famoses colades de la Colau, on l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, donava suport a Pablo Iglesias en l’acte central de campanya que Podem feia a Madrid, on va dir frases com: “Madrid pot tornar a ser la nostra capital” , afegint “ Que Madrid es podia convertir en la capital de la plurinacionalitat i del dret de decidir-ho tot...”, frases que han aixecat molta polèmica i la Colau s'ha vist forçada a explicar les seves declaracions sobre la capitalitat de Madrid i ha admès que “hauria d'haver afinat més” les paraules.

Un tomb per les Terres de l'Ebre, DO. (2)

 En primer lloc he de demanar disculpes, ja que en el passat article en lloc de posar el títol que hi he posat avui, hi vaig posar: Un tomb pel Baix Ebre, DO., no és que sigui molt important, però vaig agafar un rastre per un altre a partir de la cançó dels Quicos, - que a la fi haure de pagar el copyright - anomenada Som de les Terres de l'Ebre, DO. i hom hi va posar Baix Ebre, DO. 

Així doncs anem/vaig una vegada més per les Terres de l'Ebre,continuant una altra part de l'article passat. El primer dia (05.12.15), recordareu que en primer lloc vaig anar a parar a Amposta i concretament al bar de La Lira Ampostina, on hi vaig parar,en primer lloc, per prendre un magnific Vermut amb sifó,(un Rapitenc que en diuen aquí) amb un barrejat amb productes de conserva en llauna, boníssim, que com us vaig contar l'altre dia hi ha olives farcides, escopinyes, musclos, cloïses, i una navalla, etc., autentic!.Vaig gaudir “...com un camell en una ferreteria.”, i menjo una mica aprofitant que ja estava embarrat i ho fan baratet.Tot seguit agafo un carrer- no se el nom-, perpendicular a La Lira i que dóna al passeig de Buenos Aires, on hi ha les carreteres C-12 i C-42 d'uns 17 quilometres que van directe a Tortosa i passen paral-leles al Canal de la Dreta de l'Ebre que allà mateix creua Amposta per sota la ciutat,i com moltes vegades faig una foto a aquell doll d'aigua, i és per això que m'agradaria profunditzar una mica a la seva història que sempre m'ha seduit. 

El Canal de la Dreta de l'Ebre.

Des d'Amposta vaig cap a Tortosa passant per la carretera que va paral-lela al Canal de la Dreta de l'Ebre, que suposo duu aquest nom tan simple per la evidència de la seva localització. Aquest és un canal de reg que transcorre paral·lel al riu Ebre , pel seu marge dret. El canal neix a l'assut de Xerta ( L'assut és una antiga presa dels segles XIII al XIX , feta amb una diagonal de 310 metres per desviar les aigues de l'Ebre, que va del marge dret de Xerta fins a l'esquerra que hi ha Tivenys. Destacarem l'important Molí fariner de l'Assut d'època renaixentista, construït per la ciutat de Tortosa el 1575 al marge dret, que aprofitava el regolf pels seus mecanismes.) situada a uns 15 km riu amunt de Tortosa i a uns 3 km de Xerta, les seves aigües passen a més de per Xerta, per Aldover, Roquetes, Tortosa, Amposta fins a Sant Jaume d'Enveja per regar els arrossars i els camps d'horta de la part dreta del Delta de l'Ebre situats a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, en el seu recorregut el canal porta una capacitat aproximada de 30 metres cúbics per segon,i té uns 55 km de llargada, vuit séquies principals de 49 km totals i la totalitat de la xarxa de reg arriba a més de 300 km. Aquest Canal rega unes 12.096 ha., que es dedica el 85% a l'arròs. Construït a mitjans del XIX (1856-1857) a partir de l'antic canal d'Alimentació fins a l'Illa de Buda projectat per a alimentar d'aigua de l'abandonat Canal Marítim i així es va fer realitat el Canal de la Dreta de l'Ebre (1856-1857), amb la introducció del cultiu de l'arròs. Continuarà. 

Amb un tros més d'actualitat i d'escampar la Boira per les Terres de l'Ebre, anirem parlant, tot anant cap a la independència..., i ús desitjo BON NADAL i MILLOR 2016.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

Manifest de suport al procés independentista, en el 30è aniversari de la mort de Quim Sànchez

Manifest de suport al procés independentista, en el 30è aniversari de la mort de Quim Sànchez 

Llibertat.Cat
Manifest en record del nostre company Quim Sànchez, en el 30è aniversari de la seva mort, homenatge que fem extensible a tots els lluitadors i lluitadores del nostre poble que han mort defensant els drets nacionals i socials dels Països Catalans i que no poden gaudir d'aquest l'alè de llibertat que s'albira en la contrucció de la República Catalana

Els sotasignats, represaliats en diferents etapes de la lluita independentista, volem manifestar:
La reivindicació independentista ve de lluny. El moment actual és fruit de molts anys d’esforços, de la maduració de la consciència i voluntat nacionals, i d’una situació de crisi social, política i institucional de l’Estat espanyol. Però també sabem que l’actual majoria social per la independència no seria possible sense la participació de tots aquells que, des de fa anys, o en els darrers temps, han entès que la independència no només és possible sinó que és necessària. Estem davant d’una àmplia transversalitat, on hi ha sensibilitats molt diverses.
Podem observar que el procés en marxa ha aixecat veus importants en contra: la gran patronal, les empreses de l’ÍBEX 35, amb menció especial a la gran banca, els grans grups de mitjans de comunicació… a més de les forces vives de l’Estat. I això és així perquè un trencament de l’Estat espanyol seria el fracàs històric de l’oligarquia espanyola. A diferència dels grans pactes de la Transició, l’espoliació econòmica actual fa el consens “per dalt” molt més difícil, i per tant, la ruptura es fa més inevitable.
Paral·lelament, davant d’això semblem instal·lats en el Mite de les Trompetes de Jericó, donant voltes i voltes, tot esperant l’enderroc de les muralles. Després dels resultats del 27 de setembre i de la declaració del 9 de novembre, ara estem en una situació de gairebé bloqueig. I no acceptem que les constants i persistents mobilitzacions de masses del poble català, veritablement històriques en tots els sentits, es puguin veure frustrades en el punt més àlgid del procés polític cap a la independència.
No es poden donar facilitats a partits d’ordre i de govern sense una voluntat clara de traspassar el punt de no retorn institucional, per tal que no s’entretinguin en l’immobilisme, perquè ara mateix la dilació qüestiona la credibilitat del camí cap a la República Catalana Independent.
Des de l’evidència constatem…
La mala gestió d’aquests darrers mesos, els dubtes i incomprensions que s’han generat, més la pràctica desaparició del rol que durant els darrers anys s’ha vingut exercint des de la mobilització popular, estan causant preocupació i cansament cada cop a més sectors. Certament, és hora de la política i de la construcció i la defensa d’un Estat, i no d’actituds de poca volada pròpies d’una mentalitat de botiguers.
Unes eleccions anticipades al març, amb resultat incert, més enllà de visions electoralistes curtes de vista suposen tornar-se a situar en la lògica autonomista, donar per acabada la dinàmica plebiscitària i desar al calaix qualsevol intent de debat sobre la constitució catalana que volem. I això es donaria en un context d’inici de mandat a l’Estat espanyol amb una composició parlamentària i governamental que difícilment es pot preveure progressista. Com es pot pensar que unes eleccions al març poden suposar un gir a l’esquerra? Aquesta falsa sortida seria oferir en safata l’excusa a aquells que no tenen cap interès en un procés cap a la independència, sense voluntat negociadora i que senzillament estan esperant tan sols poder continuar com fins ara, administrar les autonomies i encetar un enèsim viatge cap a les terceres vies mortes o referèndums de poc recorregut (una mena de “hàmster” de cicle llarg, deixant-nos novament als anys vuitanta).
Des del convenciment del fet que ens trobem davant d’un moment històric que no podem deixar passar de llarg; I conscients de la situació d’emergència social en què es troben sectors importants del nostre poble, situació que reclama instruments polítics eficients i recursos que no poden esperar…
Demanem que es facin tots els esforços possibles a fi i efecte que es pugui tancar un acord entre Junts pel Sí i la CUP, deixant de banda interessos partidistes o visions patrimonialistes del procés cap a la República Catalana Independent. Entenem que la diversitat i la pluralitat que hi ha tant dins la CUP com sobretot dins Junts pel Sí, s’han d’expressar obertament per tal de superar posicions excessivament sectàries, i s’han de convertir en la garantia i el compromís per a l’assoliment d’acords i el seu acompliment, escoltant així el mandat excepcional que ens va donar el poble català en les eleccions del 27 de setembre. Emplacem a trobar una unitat d’acció cap a la independència respectant la representació electoral, però també respectant les legítimes diferències dels projectes socials que cadascú representa, cercant un equilibri que no resti, i més quan l’adhesió entusiasta de les classes populars és imprescindible i ha de créixer.
SIGNANTS:
Carles Sastre
Montserrat Tarragó
Àlvar Valls
Aleix Renyé
Josep Maria Renyé
Carles Benítez
Pep Musté
Jordi Puig
Lluís Millà
Sebastià  Datzira
Macià Manera
Marcel Dalmau
Jeroni Salvador
Xavier Tolosana
David Martínez
Joan Rocamora
Esteve Comellas
Teresa Mas
Ramon Piqué
Ramon López
Vicent Conca
Toni Infante
Josep Poveda
Xavier Ros
Països Catalans, 16 de desembre de 2016

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(49). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, O NO, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, O NO, GRAN EMPRENYADA (2), IL.LUSIÓ, ESCAMPAR LA BOIRA, I ARA QUÈ ??

Articles del Víctor

03.12-06.12.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(49). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, O NO, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, O NO, GRAN EMPRENYADA (2), IL.LUSIÓ, ESCAMPAR LA BOIRA, I ARA QUÈ ?? 

Després de passar una setmana trista i decebedora respecte a la deriva que s'ha portat amb el tema independentista i després de més de dos mesos de jugar a GAT i a la RATA, i si això li sumem l'EMPRENYADA monumental pel munt de vegades que no han arribat a cap acord la gent de la CUP i de Junts pel Sí i que sembla que tot va pel pedregar. Enfado que no solament ha sigut meu, sinó que m'ha acompanya la immensa majoria de l'independentisme.Però resulta que aquest dimecres, 2 de desembre, passat mentre estava escoltant la retransmissió del partit Barcelona contra el Villanovense, i que va guanyar per 6 a 1, corresponent a la tornada dels Setzens de final de la Copa del Borbó, que des del Camp Nou transmetia la Tdp d'en Puyal, a la mitja part donaren unes mini notícies en les que varen dir que l'exdiputat de la CUP, David Fernández en un article a l'ARA, feia unes propostes per desencallar les negociacions - he de dir que a aquest aspecte havia tingut una mena de premonició i esperances- i espero que acabi bé. 

 Un tomb pel Baix Ebre, DO. (1) Del 05 al 08 de desembre del 2015

A coincidit en aquest dies tristos d'aquella cosa que adoren des de l'extrema dreta i l' l'extrema esquerra moderna ( PP, Ciutadans -ara Ciudadanos- Podemos, i IU) i que n'anomena la Puríssima-Constitució, encara que és podia anar a donar un Tomb un altre dia qualsevol, però ha sigut així quan he decidit anar a escampar la Boira, perquè de debò ho necessitava mentalment i biològicament, com el pa que em menjo.

 I una manera va ser anar un parell o tres de dies al Baix Ebre, - lloc on retorno sovint, doncs per qüestions personals i de feina, quan era més jove i vaig estar uns anys i hi tinc molts bons records-. Si al Baix Ebre, DO, com diuen els Quicos, (el Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries). Surto el dissabte (05.12.15) a migdia, agafant les diferents Autopistes AP-7 i C12, des de Sitges i quan havia fet al voltant d'un centenar de quilòmetres, amb prop d'una hora de trajecte vaig sortir a L'Hospitalet de l'Infant, per variar una mica, ja que estava cansat i perquè em costes una mica menys, doncs fins llavors ja m'havia pujat prop d'uns 12 euros, (un preu card, però barat, si ho comparem amb els gairebé 7 euros que val el tros que va de Sitges a Castelldefels), amb aquest aspecte dels peatges, ús garanteixo que som un país independent.

Des de L'Hospitalet de l'Infant, i agafant la N-340, vaig directe cap a Amposta , passant per Vandellòs, El Perelló, l'Ametlla ,L'Ampolla, l'Aldea. Una carretera que, ara, no hi passa molt transit, tret de si arrepleges una corrua de camions. 

 Prop de les tres de la tarda creuava el pompós Pont d'Amposta, - i allò que havia pensat des del punt de vista de la parla popular d'anar a escampar la Boira, us he de dir que re de re, doncs fins al final del viatge va estar emboirat i ennuvolat-. Directament he anat a parar al bell mig d'Amposta, on he aparcat després de donar manta voltes, concretament a uns 50 m. de La Lira Ampostina, un casal seu d'aquesta popular institució musical, i que en el seu bar fan un Vermut ( un Rapitenc ) amb un barrejat que fa saltar parets o passar-hi directe com he fet jo. El barrejat, com diu el seu nom és un grup d'olives (6, escopinyes(5, musclos(2, cloises (3 i navalles(1 , i potser quelcom més, no és baratet, però redéu, acompanyat amb un Vermut Rapitenc, això si amb sifó, si un dia aneu per aquestes terres, us ho aconsello. Permeteu-me que una part del primer dia que és molts més llarg us el comenta més endavant.

.............

El segon dia (06.12.15) vaig anar cap a Roquetes, -que esta empalmat directament a Tortosa-, amb la intenció d'arribar-me fins al Mont Caro, com havia fet manta vegades, però només he travessat tot el poble hi he passat el trencall de la carretera que va a Els Reguers i Alfara de Carles i que bifurca cap al Caro ja he vist que la cosa estava apurada , doncs encara que hi pogués pujar no veuria ni un borrall del magnific panorama que es pot veure en un dia clar “des del Pirineu a Mallorca...” , com també diu una cançó dels Quicos, amb la seva important altura 1.441 m. que domina tot el pla del Baix Ebre i més enllà. ( El Caro, o Mont Caro és un cim del massís dels Ports de Tortosa-Beseit, corresponent al municipi de Roquetes , dins del Parc Natural dels Ports , és el punt més alt del massís amb una altitud de 1.441m. i ha 18 KM.de Tortosa.). Quan he arribat als peus de la serralada ho he vist tan emboirat que he girat cua i m'he arribat fins a Els Reguers, un petit poble (nucli agregat) que forma part de Tortosa, i llavors he entès perquè aquest petit poblet es diu així, doncs està a la vora el barranc de la Vall Cervera. 

I fins avui aquest migdia, mentre estava per Roquetes no ha sortit el sol, primer tímidament, però després ha estat esplendorós , fou llavors quan vaig poder afirmar decidit que havia anat a escampar la Boira. Continuarà 

Després d'aguantar la respiració i anar a escampar la Boira, tot i així n'anirem parlant, tot anant cap a la independència...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com